La Bisbal plora la mort de Maria Dolors Figueras i Bruguera

La Bisbal d’Empordà està de dol després de la defunció de Maria Dolors Figueras Bruguera. L’Ajuntament i l’Associació Indilletres, on col·laborava, han expressat el seu condol i han transmès el seu suport a la família i amics de la difunta.

Maria Dolors Figueras Bruguera era coneguda i estimada per la seva dedicació i contribució en l’àmbit cultural, especialment en la promoció de la llengua i cultura catalanes, així com la cultura local de la Bisbal. Va treballar estretament amb l’equip de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament i l’Oficina de Català, on va deixar una empremta inesborrable gràcies al seu caràcter alegre, la seva actitud sempre positiva i el seu compromís amb l’educació i la cultura al poble.

En un escrit al web municipal els seus companys de feina recorden a Maria Dolors com una persona excepcional, destacant la seva capacitat de fer riure als altres, el seu suport constant i el seu amor incondicional. La seva manera de fer classes, plenes de jocs i activitats per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana, va deixar una marca profunda tant en els alumnes com en els companys.

L’Ajuntament i l’Oficina de Català han volgut recordar i honorar la seva memòria amb un emotiu missatge.

Tot l’equip de Ràdio Capital ens sumem a les mostres de condol i enviem tot el suport a la periodista i col·laboradora del mitjà, Anna Salvadó, filla de la Dolors.

Ventura Puig: «Pel comerç de Palamós la temporada d’hivern és dura»

Palamós Fira comercial
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Ventura Puig: "Pel comerç de Palamós la temporada d'hivern és dura"
Loading
/

Aquest dissabte 2 de març els comerciants de Palamós tornen a sortir al carrer per celebrar la botiga al carrer ForaStoc. Per parlar-nos una mica més d’aquesta edició de la botiga al carrer d’hivern ens ha visitat al Supermatí el gerent de Fecotur de Palamós, Ventura Puig.

Els botiguers sortiran al carrer, just al davant de les seves botigues, per acabar de vendre els estocs de la temporada d’hivern. Ventura Puig explica que tot i que la ForaStoc que es fa durant l’hivern és la que té menys participants quan es parla de comerç, «és la més interessant». En l’edició d’enguany hi haurà gairebé una trentena de comerços.

Per a aquells que decideixin comprar en aquesta edició de ForaStoc, rebran un tiquet per poder adquirir una degustació de xocolata calenta. «Sempre intentem obsequiar els clients que compren amb nosaltres», admet Ventura Puig.

Pel que fa a les vendes, el gerent de Fecotur explica que el sector de la moda a Palamós ja fa uns anys que està «tocat». Reconeix que el canvi climàtic no ajuda a vendre les peces de roba de la temporada d’hivern. Per això, amb iniciatives com el ForaStoc els comerciants poden vendre peces abans que acabi la temporada.

A la fira ForaStoc hi ha comerços més enllà del sector de la moda i els complements. Ventura Puig admet, però, que la temporada d’hivern «és dura pels comerciants de Palamós». Des del comerç són conscients que la temporada alta de vendes és a l’estiu. «Som poblacions de costa i rebem el turisme amb les mans obertes», admet Ventura Puig. Explica que la temporada turística va més o menys des de la Setmana Santa fins a finals del mes d’octubre.

El comerç local

Cal recordar que a Palamós hi ha hagut diversos negocis històrics que han hagut de tancar per la falta de relleu generacional. Ventura Puig admet que és complicat continuar amb aquest tipus de negocis i explica que «hem de ser conscients que els temps han canviat». Tot i això, creu que s’ha de posar en valor els negocis familiars que continuen endavant.

Durant els últims mesos Fecotur ha estat treballant de manera conjunta amb el consistori de Palamós per mirar de reactivar i fomentar el comerç local. Ventura Puig admet, però, que és una feina que cal desenvolupar a mitjà i llarg termini. Una de les iniciatives que volen impulsar és el projecte APEU, on es delimiten zones per anar a peu i que aquestes estiguin ben condicionades i netes.

Dos detinguts per cometre set robatoris amb força en empreses del Baix Empordà

xr:d:DAFPGOQmv6w:25,j:4979149593214814082,t:24022912

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Palafrugell un home i una dona de 27 i 39 anys respectivament, com a presumptes autors de set delictes de robatori amb força. La detenció es va produir el 28 de febrer passat, quan els policies de la comissaria de la Bisbal d’Empordà van rebre un parell d’avisos d’alarmes per robatoris a empreses de diverses localitats de la comarca i en van enxampar els presumptes autors. Fent comprovacions, els Mossos els van relacionar amb quatre robatoris més de característiques similars. Els arrestats, a qui compten diversos antecedents per delictes contra el patrimoni, han passat aquest dijous a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal d’Empordà.

La primera alarma es va activar pels volts de les quatre de la matinada en una empresa situada a Vall-llobrega. Ràpidament, la patrulla es va adreçar al lloc per fer comprovacions. I, poca estona més tard, els Mossos van ser alertats per una altra alarma de robatori, en aquest cas en un negoci de Mont-ras.

Mentre els policies estaven fent comprovacions dels dos robatoris, una altra patrulla de seguretat ciutadana que estava al cas dels dos fets va localitzar a Llofriu un vehicle que provenia de Mont-ras. Els agents van aturar-lo i van identificar els dos ocupants, un home i una dona. Tot seguit, van escorcollar el cotxe i van trobar una motxilla amb diversos objectes, una caixa de cabdals i uns 30 euros en efectiu.

Després de fer diverses comprovacions, els Mossos van descobrir que els objectes provenien dels robatoris de tres empreses, les dues on havia saltat l’alarma i una tercera situada també a Vall-llobrega. Per aquest motiu, els agents van detenir l’home i la dona com a presumptes autors de tres robatoris amb força a establiments.

Relacionats amb robatoris anteriors

Gràcies a les detencions i a diverses gestions posteriors, els mossos van poder relacionar els detinguts amb quatre robatoris més de característiques similars comesos la matinada del passat 23 de febrer a Mont-ras i Palafrugell (Baix Empordà). En aquells casos, els lladres es van endur 400 euros en efectiu.

Carmen Maria Marugan: «La digitalització de l’Arxiu permet que investigadors d’arreu del mon hi puguin accedir»

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Carmen Maria Marugan: "La digitalització de l'Arxiu permet que investigadors d'arreu del mon hi puguin accedir"
Loading
/

Avui l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà celebra el seu 40è aniversari amb les persones que han format part de l’arxiu durant la seva trajectòria. L’acte es farà a les 8 del vespre al Teatre Municipal de la Bisbal i per parlar de la celebració, al Supermatí d’ahir ens va visitar la directora de l’Arxiu Comarcal, Carmen Maria Marugan.

La festa d’aquest vespre dona tret de sortida a les activitats commemoratives que duraran tot l’any. Fa quatre dècades que l’arxiu dona servei als ciutadans i col·labora amb els altres arxius del territori. «És un treball en equip continu», va explicar Marugan.

L’Arxiu Comarcal fa una feina molt important dins el territori. D’una banda, dona servei a la mateixa administració de la Generalitat de la comarca, però també té la funció d’arxiu municipal i preserva el patrimoni documental dels petits municipis que no tenen un arxiu propi.

Fa temps que el món digital ha arribat als arxius i això permet que molts documents es puguin consultar en línia. «Ja tenim més de 300.000 imatges penjades en línia», però es preveu que l’experiència digital vagi augmentant amb el temps.

De fet, Marugan va afegir que la gran majoria d’usuaris són digitals, la gent ja no es desplaça tan físicament i fa que l’assessorament humà no sigui tan acurat. «En línia tu has de saber molt bé què busques. Si tu no ho pots trobar a l’arxiu, és aquí on nosaltres et podem ajudar». Tot i això, la digitalització permet que investigadors d’arreu del món puguin fer consultes del patrimoni de l’arxiu.

La Generalitat multa quatre grans tenidors amb 393.000 euros per no oferir lloguer social a les comarques gironines

privat:-sant-feliu-de-guixols-declarat-“area-de-mercat-d’habitatge-tens”-en-la-llei-de-contencio-del-preu-dels-lloguers Baix Empordà

La Generalitat ha imposat setze multes a quatre grans tenidors per no oferir lloguer social a famílies en risc d’exclusió de les comarques gironines. Les sancions, que ha tramitat l’Agència Catalana del Consum, sumen un import global de 393.000 euros. Els expedients que s’han resolt fan referència a casos de Banyoles, la Bisbal d’Empordà, Celrà, Lloret de Mar, Palamós, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners i Vidreres. Cada multa arriba fins als 30.000 euros.

A banda d’aquests expedients, però, la Generalitat n’ha obert molts més -en concret, 117- per incomplir l’obligació que marca la llei per afrontar l’emergència en habitatge. Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Salt són els que més n’acumulen.

Les sancions a grans tenidors per no oferir lloguer social s’han tramitat per mitjà de l’Agència Catalana del Consum. Les dades s’extreuen del balanç del primer any del programa de reforç per vetllar que es compleixin les obligacions previstes a la Llei 1/2022, que inclou mesures per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge. Per vetllar per aquest compliment, de fet, Consum ha reforçat la seva plantilla amb dinou professionals.

A la vegueria de Girona, després que s’aixequés la suspensió cautelar de l’article 5 de la Llei 24/2015 de mesures per afrontar l’emergència en habitatge, Consum ha obert fins a 117 expedients per incomplir l’obligació d’oferir lloguer social. Per municipis, els que més n’acumulen són Lloret de Mar (divuit), Sant Feliu de Guíxols (disset) i Salt (onze).

El llistat, però, inclou fins a 30 municipis diferents de la demarcació. Entre aquests, també destaquen Banyoles i Blanes (amb vuit casos a cadascun), Figueres (sis), Girona i la Bisbal d’Empordà (cinc) o Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Palamós i Vidreres (quatre). També hi ha municipis petits com Avinyonet de Puigventós, les Planes d’Hostoles, Porqueres o Pals.

Fins a 30.000 euros

Dels expedients oberts, Consum ja n’ha resolt setze, que han acabat amb multes de fins a 30.000 euros. Fan referència a quatre grans tenidors i l’import global de les sancions que els ha imposat la Generalitat -i que es tipifiquen com a greus- puja fins a gairebé els 400.000 euros.

En aquest cas, els municipis on es troben els habitatges són Sant Feliu de Guíxols (cinc casos); Banyoles, la Bisbal d’Empordà i Celrà (dos casos cadascun) i Lloret de Mar, Palamós, Pals, Santa Coloma de Farners i Vidreres (un cas cadascun).

246 multes i 6 MEUR

Pel que fa als grans tenidors, l’Agència ha obert fins ara 1.242 expedients a aquestes empreses immobiliàries per incomplir l’obligació legal d’oferir lloguer social. A més, la Generalitat ha detectat que dos d’aquests grans tenidors arriben a acumular fins al 52% dels expedients que s’han incoat. Dels expedients sancionadors, ja n’hi ha 246 que han acabat en sanció i que sumen un import global de 6,07 milions d’euros (MEUR).

La normativa estableix que les persones físiques o jurídiques considerades grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans d’interposar qualsevol demanda d’execució hipotecària o desnonament –o bé abans d’adquirir un habitatge fruit d’acord de compensació o dació en pagament–, quan la unitat de convivència d’un habitatge es troba en situació de risc d’exclusió residencial, d’acord amb el nivell d’ingressos previst en la Llei 24/2015.

A més, la Llei 1/2022 del 3 de març amplia aquesta protecció a tots els ocupants d’habitatges sense títol jurídic habilitant, ja sigui per venciment del seu contracte d’arrendament, per haver patit un procés de reclamació d’un deute hipotecari o per haver ocupat un habitatge buit d’una entitat financera o fons d’inversió.

Així mateix, la normativa vigent estableix l’obligació de fer constar la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, tant a les ofertes d’arrendament com al contingut dels contractes.

Palafrugell tanca la liquidació del pressupost de 2023 amb un romanent de més de 6 MEUR

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-tanca-la-liquidacio-del-pressupost-2023-amb-un-romanent-disponible-superior-als-6-milions-d’euros
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell tanca la liquidació del pressupost 2023 amb un romanent disponible superior als 6 milions d’euros

L’Ajuntament de Palafrugell ha tancat la liquidació del pressupost del 2023 amb un romanent superior als 6 milions d’euros. Aquest estalvi permetrà al consistori executar projectes addicionals als pressupostats inicialment.

En referència a les inversions, el consistori ha tancat l’exercici de 2023 amb una execució del 60% de les que es preveien durant l’any passat i que s’executaran o acabaran al llarg d’aquest 2024, sobretot gràcies a les aportacions dels fons Next Generation. Al mateix temps, s’han pogut executar despeses importants com l’ampliació de l’Avinguda Espanya, amb 1.800.000 euros; el parc territorial amb 737.000 euros, l’adquisició del nou enllumenat de Nadal, amb 202.000 euros; o la nova museografia del Museu del Suro, amb 118.000 euros.

La liquidació del pressupost també ha permès mantenir el deute viu del consistori que al tancament de l’exercici del 2023 s’ha situat al 17,68%, fet que mostra el bon estat econòmic del consistori. Una xifra que el govern municipal confia en anar rebaixant de cara al futur gràcies al romanent que s’ha generat i que, tal com estableix la normativa vigent, es pot destinar a la reducció del deute municipal.

Aquesta gestió econòmica permetrà afrontar operacions importants com pot ser el futur contracte pel servei d’escombraries o la nova aposta per a l’Oficina d’Habitatge i els reptes de caire social que té el consistori, sense la necessitat d’augmentar un endeutament que es troba per sota del 75% de topall que fixa la normativa estatal. A més, la gestió econòmica municipal permet mantenir una important la línia d’inversions aquests darrers exercicis per continuar millorant i transformant el municipi.

L’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, posa en relleu els sis milions de romanent amb què s’ha tancat el pressupost del 2023, “amb els quals intentarem afrontar projectes que no estaven inicialment en el pressupost, com poden ser la reforma dels Ametllers; l’ampliació de l’Àrea d’Acció Social o un pla de xoc per a la millora de carrers i voreres de determinats barris”.