Un cop més, aquesta setmana l’actualitat del nostre país ens portaria a parlar altra vegada del procés. Podriem discutir sobre el que hauria de fer Puigdemont, dels controls a La Jonquera,  dels posicionaments i negacions del tribunal constitucional,  o fins i tot, podriem parlar del tret de sortida a la temporada de calçots.

Però aquesta vegada, m’agradaria reflexionar sobre el que s’ha transformat en un moviment viral en els últims dies en els premis i esdeveniments del món de les arts escèniques un cop destapats els casos d’abusos sexuals a diverses actrius del que podriem considerar el primer escenari del món global: Hollywood.

Fa molt de temps que es parla de feminisme, fa molt de temps que es parla de la importancia del no silenci, i de l’abús de poder existent per part del génere masculí en molts dels sectors de la nostra societat. Quin ha estat el tret diferencial aquest cop perquè els mitjans de comunicació se’n fessin ressó i provoqués una reacció a la societat?

Primer de tot, i realment el detonant de tot, la valentia d’aquelles persones amb cert status social per explicar la seva vivència. Però en segon lloc, i lligat intrínsicament amb el comentat anteriorment, la imatge, la voluntat dels mitjans de comunicació de difondre i emplaçar el que hauria de ser una de les reivindicacions essencials de la nostra societat.

Actes com els que s’han dut a terme els últims dies, tant en els premis Gaudí, com en altres guardons al altre costat del oceà, ajuden a promocionar la lluita que des de fa molts anys milers de dones anònimes han portat endavant. Siguem una societat valenta, acceptem el repte de donar la volta a la situació i no permetem que es torni a silenciar el que és una de les desigualtats més preocupants dels nostres temps.

Hem trobat la punta de l’iceberg, posem-nos les ulleres, agafem aire i destapem-lo; COMBATIM-LO!