Després de sentir els experts en lleis i en Judicatura en general, els milers de persones que no hi entenem gens, estem horroritzades davant el fet de que en nom d’aquestes lleis ha sigut la Justícia  la que  ha tret de la presó i ha deixat al carrer uns tipus que havien delinquit repetidament de la manera mes bestia contra una dona de vint anys, precisament quan ja tenien una condemna de 9 anys. Qui ho entengui que aixequi la ma.

El cas es que les dones, sigui quin sigui el nostre estat, la nostra condició i la nostra edat ens sentim profundament ofeses amb la Justícia i igualment desemparades.
Es per axó que hem sortit al carrer en ciutats i pobles en manifestacions per protestar contra aqueta justícia masclista que considera un esbarjo que els homes d’una manadaes dediquin a comportar-se com a besties contra una dona que no ho ha consentit. I es per això que el dia 6 , el dia del chupinazo de San Fermín, la festa on fa tres anys es va cometre aquesta barbaritat, les dones ens vestirem de negre, el color del dol, perque volem que es faci  més evident encara la nostra protesta.
Si això fa la Justícia amb un delicte tant evident com es la violació repetida d’aquest Grup de indesitjables, ¿que no farà en assumptes infinitament menys comprovats,  que per si mateixos no comporten la bestialitat que certs espècimens masculins entenen com esbarjo innocent i normal?

El cas es que les dones, sigui quin sigui el nostre estat, la nostra condició i la nostra edat ens sentim profundament ofeses amb la Justícia i igualment desemparades.

I si hi ha dones que no protesten es perque pensen com els homes a qui consideren els seus models familiars, professionals i morals, es més, els consideren superiors i accepten el que ells manen sense ni obrir la boca, dones sotmeses al masclisme mes ferotge  i que accepten que la seva vida només tingui sentit si provoca satisfacció als desitjos, animals o no, dels homes. No ho acceptarien tal com jo ho dic, però aquesta es la veritat i la raó que perpetua el mon masclista on vivim.
Que les dones de tot el país s’hagin aixecat per protestar i hagin omplert carrers i places amb la seva veu, es una alegria. Y no es pas que haguem resolt la greu injustícia que  suportem des de fa segles dels governs i de les societats conservadores amb el suport gairebé sempre d’infinitat de religions i sectes properes al poder, però si que es veritat que aquest universal moviment de protesta suposa el reconeixement social de la nostra situació i el coratge d’haver trobat un camí per exigir una solució.

Vergonya pels delinqüents, i profunda llàstima pels que tenint les armes de la justícia a les serves mans, les fan servir no per castigar als delinqüents  i defensar la víctima, sinó per fer gracietes en torn al delicte i quedar-se tant tranquils havent considerat que només es una perdonable malifeta que un grup de nois descerebrats penetri fins a vint vegades una dona sense la seva autorització.
A aquesta barbaritat ens porta un mon masclista, no a altre cosa.