El 20 de juliol de 2006, en plena Festa Major, l’església de Sant Martí de Palafrugell va acollir la inauguració i benedicció del Mural de la Pau, una obra de l’artista italià Tano Pisano. La peça va convertir una capella lateral de la part barroca del temple en un espai artístic dedicat a la pau, al diàleg entre cultures i a l’esperança d’agermanament entre pobles.
El projecte venia de lluny. Quatre anys abans, l’associació de comerciants ACOPA havia proposat a Tano Pisano que col·laborés amb la il·luminació de Nadal. L’artista va crear uns coloms que desplegaven les ales davant l’església de Sant Martí. Cada nit s’hi projectava la silueta d’un colom amb les banderes de Palestina i Israel. Era una intervenció senzilla i directa, pensada per simbolitzar la pau i la fi de totes les guerres.
Poc després, mossèn Martirià Brugada va proposar a Pisano portar aquella idea a una escala més gran dins la parròquia. D’aquí va néixer el Mural de la Pau. La Revista de Palafrugell explicava el juliol de 2006 que l’artista feia temps que hi treballava a temps complet i de manera altruista. Pisano ho presentava com una aportació personal al poble que l’havia acollit i com una manera d’embellir una part de l’església amb art fet des de Palafrugell.
L’obra havia de ser inicialment un fresc de grans dimensions, però l’artista va acabar modificant la tècnica per problemes físics. El resultat final va ser una peça de llenguatge mixt, amb ceràmica, tremp, aquarel·la, or, llautó, vitrall i gres. Pisano explicava que aproximadament un seixanta per cent del conjunt era ceràmica, combinada amb altres materials que li permetien treballar amb la llum, els reflexos i la textura.
El mural s’organitza en tres grans parts. La primera és La Creació, un mosaic de ceràmica inspirat en el Tapís de la Creació de Girona. La segona és La Crucifixió, situada a la part central, amb un Crist d’arrel romànica que incorpora moviment i expressivitat. La tercera és L’Arbre de la Vida, també en ceràmica. El conjunt es completa amb un vitrall, una làmpada central i dos canelobres de forja amb aplics de llautó.
La peça central, La Crucifixió, dialoga directament amb Palafrugell. Pisano hi va incorporar l’església de Sant Martí i altres símbols de la vila al fons de la composició. L’artista explicava que volia recuperar un llenguatge antic, en què els pintors situaven escenes religioses dins paisatges coneguts per la comunitat. Així, la gent podia reconèixer-s’hi. El mural parlava de pau, però també de pertinença.
El treball va tenir una dimensió col·lectiva. Pisano va comptar amb el ceramista Joan Raventós, amb taller a la Bisbal; amb el taller de vitralls de Josep Maria Bonet, vinculat als vitralls de la Sagrada Família; i amb el palafrugellenc Lluís Gich, que va treballar la part de forja i llautó. La mateixa revista destacava aquesta combinació d’oficis i materials com una part essencial del projecte.
El vitrall reforçava el sentit simbòlic de l’obra. Hi apareixia un colom envoltat de les banderes d’Israel i Palestina, com una porta oberta a l’esperança d’agermanament entre cultures. Pisano vinculava aquest símbol a la pau entre Israel i Palestina, però també a la fi de totes les guerres. Aquesta lectura connectava el mural amb el seu origen, aquella primera intervenció nadalenca davant Sant Martí.
La inauguració del 20 de juliol va omplir l’església. Segons la crònica publicada al número d’agost de la Revista de Palafrugell, l’acte es va obrir amb els parlaments del rector Martirià Brugada. Brugada va destacar la voluntat de la parròquia de recuperar patrimoni artístic sacre a través d’artistes locals i va parlar també del mestissatge de cultures en una societat d’acollida. Pisano, per la seva banda, va explicar la seva voluntat de participar desinteressadament en una obra per a la vila i va repassar el llarg procés de creació del mural.
La inauguració també va tenir una clara dimensió de diàleg cultural. Martirià Brugada va parlar del mestissatge de cultures en una societat d’acollida, i l’acte va incorporar música i veus d’orígens diversos, amb la coral Akan, de l’Associació de Suport i Acollida d’Immigrants; el duet Llama, format per la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz i l’israelià Ravid Goldschmidt, i els violoncel·listes Josep i Ramon Bassal. Aquell plantejament connectava directament amb el sentit inicial del mural, nascut a partir de les banderes d’Israel i Palestina i d’un colom com a símbol de pau.
L’artista, nascut a Itàlia i instal·lat a Palafrugell des del 1990, ja havia desenvolupat una carrera marcada pel dibuix, la pintura, el disseny, el treball artesanal i el vincle amb la Mediterrània.
Amb el Mural de la Pau, Pisano va deixar al municipi una obra singular dins un espai religiós, però amb una lectura que va més enllà de l’àmbit litúrgic. És una peça de creació contemporània, feta amb oficis tradicionals, que parla de pau a partir d’un conflicte concret i d’un símbol universal. També és una obra arrelada a Palafrugell, perquè incorpora la seva església, els seus artesans, els seus músics i la seva vida cultural.
Bibliografia i fonts
Revista de Palafrugell, segona època, any 15, núm. 153, juliol de 2006, p. 8, 9 i 10. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Revista de Palafrugell, segona època, any 15, núm. 154, agost de 2006, p. 2 i 18. Arxiu Municipal de Palafrugell.
