El 6 de febrer de 2005, la selecció espanyola d’handbol va guanyar el primer Mundial de la seva història. Ho va fer a Tunísia, amb una victòria clara contra Croàcia per 40 a 34. Entre els jugadors d’aquell equip hi havia Albert Rocas Comas, un palafrugellenc de 22 anys que havia començat a jugar a handbol al Club Handbol Garbí i que, en pocs anys, havia passat de les pistes locals a l’elit internacional.
Aquell títol va tenir una dimensió esportiva enorme. Espanya ja havia guanyat medalles en els anys anteriors, però encara no havia acoseguit proclamar-se campiona d’una gran competició internacional. El Mundial de Tunísia va canviar aquesta història. La final contra Croàcia tenia un pes especial, perquè el rival era una de les grans potències del moment. Croàcia era la vigent campiona mundial i olímpica, i ja havia derrotat Espanya durant el mateix torneig. La victòria a la final va convertir aquell equip en una generació de referència.
A Palafrugell, la notícia es va viure amb un orgull evident. La Revista de Palafrugell de març de 2005 li va dedicar portada, editorial i una entrevista extensa. L’editorial explicava que molta gent vinculada a l’handbol local, aficionats a l’esport i veïns curiosos havien seguit el Mundial per televisió per un motiu molt simple: un palafrugellenc defensava els colors dela selecció espanyola a l’equip titular. La revista el presentava com “el fill de la fusteria de can Rocas” i remarcava que havia fet un campionat excel·lent, després d’una trajectòria iniciada al Garbí i continuada al Granollers, al Valladolid i al Portland San Antonio de Pamplona.
La història de Rocas havia començat molt abans d’aquella final. Nascut a Palafrugell el 16 de juny de 1982, es va iniciar a l’handbol al Club Handbol Garbí, on va jugar dels 6 als 15 anys. A l’entrevista publicada per la revista, ell mateix explicava que va començar perquè també hi jugava el seu germà gran i perquè s’hi van apuntar els amics de classe. També hi recordava el paper de Josep Maria Mora, el seu primer entrenador durant quatre anys, a qui atribuïa bona part de la motivació per continuar practicant aquell esport.
El pas següent va ser el Granollers, on va jugar dels 15 als 18 anys. Després va arribar el Valladolid, on va signar el seu primer contracte professional a primera divisió. Rocas explicava que el salt al professionalisme va arribar l’any 2000, quan va marxar al Valladolid per la insistència de Juan Carlos Pastor, l’entrenador que més tard el faria campió del món amb la selecció. Aquell pas també va tenir un cost personal: el mateix jugador admetia que les ganes de debutar a primera divisió van passar per davant de tot i que pràcticament va haver d’abandonar els estudis.
Amb 21 anys va fitxar pel Portland San Antonio de Pamplona, un dels grans clubs de la Lliga Asobal. Allà es va consolidar com un extrem dret de primer nivell. Abans del Mundial ja havia estat campió de la Recopa d’Europa el 2004, màxim golejador del seu equip, millor jugador de la temporada 2003-2004 i inclòs en el set ideal de la Lliga Asobal. La seva progressió era ràpida, però el títol mundial li va donar una projecció encara més gran.
La seva arribada a la selecció absoluta era molt recent. Rocas explicava a la Revista de Palafrugell que havia debutat el 28 de desembre de 2004 contra Rússia. Poc més d’un mes després, ja era campió del món. La revista recollia que aleshores acumulava 14 internacionalitats amb la selecció absoluta, a més de 20 amb la sub-18 i 35 amb la sub-21. També havia estat campió de la Copa Llatina sub-18 i del Torneig Quatre Nacions sub-21.
El Mundial de Tunísia va confirmar que aquell jugador format a Palafrugell no era una promesa puntual. Era un esportista plenament integrat en una selecció capaç de superar una barrera històrica. En l’entrevista, quan li preguntaven què suposava el títol mundial, Rocas ho resumia com un impuls molt important per a l’handbol espanyol. Deia que Espanya sempre havia estat considerada favorita, però que ara, a més, ja podia dir que era campiona.
La fita també va alterar durant uns dies la vida ordinària del jugador. L’editorial de la revista explicava que havia pogut passar poc per Palafrugell després de guanyar la medalla d’or, perquè havia hagut d’atendre compromisos professionals i recepcions, com les de l’Ajuntament de Pamplona o la família reial. També avançava que el consistori palafrugellenc preparava, juntament amb la família, una recepció per felicitar-lo com es mereixia.
El valor local de la notícia era evident. Palafrugell celebrava que un esportista format en un club del municipi hagués arribat al cim mundial. El Garbí apareixia així com el primer escenari d’una trajectòria que havia anat pujant de nivell sense perdre el fil d’origen: Palafrugell, Granollers, Valladolid, Pamplona i, finalment, Tunísia.
El cas de Rocas també mostrava una realitat molt concreta de l’esport d’elit. El talent no havia estat suficient. Hi havia hagut entrenadors, renúncies, sortides de casa, adaptació a nous clubs i una exigència creixent des de molt jove. La revista ho deixava veure en el to de l’entrevista: darrere el campió mundial hi havia un jugador que encara parlava del Garbí, dels amics de classe, del primer entrenador i de les dificultats per compaginar estudis, aficions i esport professional.
Vist amb perspectiva, el Mundial del 2005 va ser el primer gran cim internacional d’Albert Rocas i un dels moments més importants de la història esportiva recent de Palafrugell. Aquell febrer, un jugador que havia començat a l’handbol local va formar part de l’equip que va portar Espanya al primer títol mundial. Per a l’handbol espanyol va ser una fita històrica. Per a Palafrugell, va ser la confirmació que una trajectòria nascuda al Garbí podia arribar al punt més alt.
Revista de Palafrugell, segona època, any 14, núm. 137, març de 2005, p. 3 i 17. Arxiu Municipal de Palafrugell.
El País, España se proclama campeona del mundo de balonmano tras arrollar a Croacia, 6 de febrer de 2005.
https://elpais.com/deportes/2005/02/06/actualidad/1107678112_850215.html
Cadena SER, España cosecha su primera derrota ante Croacia, 27 de gener de 2005.
https://cadenaser.com/ser/2005/01/27/deportes/1106785697_850215.html
AS, España se proclama campeona del mundo tras arrollar a Croacia, 6 de febrer de 2005.
https://as.com/masdeporte/2005/02/06/polideportivo/1107644404_850215.html
