El tercer Debat Costa Brava del 2004 arribava després de molts anys d’avisos sobre el futur del litoral gironí. No era una discussió nova. El 1935, la Generalitat republicana ja havia impulsat una conferència sobre l’ordenació del creixement a la Costa Brava. El 1976, en plena transició, la revista Presència va promoure el Debat Costa Brava, amb conclusions que alertaven del creixement descontrolat d’urbanitzacions i serveis. I el 1988, el Col·legi d’Arquitectes de Girona va organitzar el Debat Urbanístic sobre la Costa Brava. Per això, el congrés del 2004 es presentava com el tercer gran debat: una nova oportunitat per revisar un model que feia dècades que acumulava tensions.
El context havia canviat, però els problemes continuaven damunt la taula. El litoral havia crescut al voltant del turisme, la construcció i la segona residència. Les veus crítiques advertien que el paisatge s’havia consumit massa de pressa, que moltes decisions urbanístiques havien estat permissives i que bona part de les conclusions dels debats anteriors encara no s’havien aplicat. La Revista de Palafrugell ho plantejava amb una pregunta directa en l’editorial de març de 2004: Tercer Debat Costa Brava: encara hi som a temps?
El congrés del 2004, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Girona amb el lema Un futur sostenible, es va repartir en quatre jornades. La primera es va fer a Roses el 5 de març. La segona va tenir lloc a Palafrugell el 19 de març. La tercera es va celebrar a Blanes el 2 d’abril. I la cloenda es va fer a Sant Feliu de Guíxols el 16 d’abril. Palafrugell va acollir la sessió dedicada a la mobilitat i les infraestructures, un dels punts més sensibles del debat sobre el futur de la Costa Brava.
Abans de la jornada oficial, el municipi ja havia començat a parlar del tema. El 13 de febrer, l’associació Arítjol, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va organitzar al Teatre Municipal la projecció del documental Els límits de la Costa Brava, del bisbalenc Antoni Martí. La pel·lícula confrontava imatges antigues del litoral amb la realitat del moment i plantejava fins a quin punt es podia continuar exprimint la costa. Segons la revista, hi van assistir unes dues-centes persones. El debat posterior va girar al voltant de l’especulació, la responsabilitat política, la sostenibilitat i el paper individual de cadascú en el model de desenvolupament.
Aquell ambient explica el pes de la jornada del 19 de març. El Teatre Municipal de Palafrugell va acollir la segona sessió del Debat Costa Brava, que va començar a un quart de deu del matí i es va allargar fins cap a les nou del vespre. La crònica de Santi Massaguer a la Revista de Palafrugell en va resumir el contingut amb un titular molt clar: Ni cap més port, ni cap més carretera.
El moment més destacat va arribar amb la intervenció de Manel Nadal, secretari general per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Nadal va anunciar que el Govern no preveia construir cap més port esportiu a la Costa Brava i que descartava l’autovia transversal de la costa. També va defensar que la demanda de noves embarcacions s’hauria d’absorbir a través de marines seques situades a l’entorn dels ports ja existents.
L’anunci va tenir una doble lectura. D’una banda, tancava la porta a noves grans infraestructures portuàries i viàries. De l’altra, mantenia viu el problema de la pressió sobre el litoral. Les marines seques reduïen l’impacte constructiu dels ports, però no resolien l’augment d’embarcacions, la saturació de cales, el fondeig, la degradació del fons marí i els conflictes amb altres usos del mar.
L’alcalde de Palafrugell, Lluís Medir, va defensar una mirada més àmplia de la Costa Brava. Va plantejar que no es podia entendre només com la línia de mar i que calia incorporar-hi el rerepaís. També va proposar organitzar aquest àmbit en agrupacions petites de municipis, amb personalitat jurídica i capacitat de decisió supramunicipal. A més, va reclamar transports públics coherents, camins i senders de gran recorregut i una nova política de finançament municipal.
La jornada també va mostrar posicions molt diferents. A la tarda, l’enginyer de camins Robert Vergés va defensar l’allargament de l’autopista de la costa des de Palafolls fins a la frontera francesa. Argumentava que la Costa Brava patia un endarreriment en infraestructures respecte d’altres zones turístiques. El Crònica d’un any 2004 recull una dada molt significativa de la seva intervenció: en un dia d’estiu, el trànsit entre Palamós i Palafrugell superava els 50.000 vehicles.
Aquesta proposta xocava amb el criteri expressat al matí per Manel Nadal i també amb la posició de Lluís Medir, que es va mostrar contrari al desdoblament de les carreteres que circumval·len les Gavarres. L’alcalde defensava reforçar el transport públic i recuperar l’antic carrilet. El debat de Palafrugell quedava així situat en un punt central: com millorar la mobilitat sense alimentar encara més la pressió urbanística i turística.
La dimensió ambiental també va tenir molt pes. Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, va defensar la preservació dels espais naturals i va reclamar posar en valor els parcs naturals, les reserves, el patrimoni megalític, el romànic, les ciutadelles, els castells i els museus existents. El seu missatge anava en la línia de protegir allò que donava caràcter a la Costa Brava abans de continuar afegint-hi noves pressions.
En paral·lel, la revista va publicar una mirada crítica sobre la navegació d’esbarjo. L’article Les dues cares de l’etern Debat de la Costa Brava advertia que la Costa Brava tenia una de les densitats d’amarrament més altes del Mediterrani. També assenyalava els efectes de la navegació, el fondeig i la pressió d’embarcacions sobre les cales, els banyistes i el fons marí. El text posava especial atenció en la posidònia, una planta marina essencial per a l’ecosistema mediterrani, i reclamava mesures per frenar-ne la degradació.
Tot i la força dels temes tractats, la jornada de Palafrugell va deixar una sensació incompleta. Les conclusions es reservaven per a la cloenda de Sant Feliu de Guíxols. Això va fer que la sessió tingués un aire d’acte inacabat. Santi Massaguer també lamentava que un debat tan important per al futur immediat de la Costa Brava no hagués mobilitzat més els palafrugellencs.
Les conclusions van arribar a l’abril, a Sant Feliu de Guíxols. En el número de maig, la Revista de Palafrugell en feia una lectura escèptica. Recordava que, 27 anys després del primer Debat Costa Brava, la situació havia empitjorat molt. Els problemes principals continuaven damunt la taula: saturació urbanística, massificació turística, carreteres col·lapsades, serveis insuficients en temporada alta, destrucció del paisatge, augment de la demanda energètica, més residus, pressió sobre l’aigua i degradació del medi marí.
La revista també qüestionava fins a quin punt les conclusions havien estat realment fruit del debat. Segons Massaguer, el discurs final de Joan Cals va sonar massa predeterminat, tot i que el conseller Joaquim Nadal les va assumir en nom del Govern de la Generalitat. La lectura era prudent: hi havia consciència que calia un canvi de rumb, però quedava el dubte de sempre, saber què passaria quan calgués passar de la teoria a la pràctica.
El Crònica d’un any 2004 va completar aquesta mirada situant el Debat Costa Brava dins un marc més ampli de discussió sobre l’ordenació del municipi i de la comarca. Palafrugell va acollir també, el 29 de maig, la primera Taula pel Desenvolupament Sostenible, convocada per entitats ecologistes de les comarques gironines a l’Ateneu i a Can Genís. Aquelles entitats consideraven que el Debat Costa Brava havia estat artificial i poc centrat en polítiques reals de sostenibilitat. Per això van obrir un espai propi de discussió sobre urbanisme, habitatge, participació ciutadana i control del creixement.
Vist amb perspectiva, el 19 de març de 2004 Palafrugell va ser l’escenari d’un debat que anava molt més enllà de les carreteres. Es parlava de ports, autovies, transport públic i energia, però també de model turístic, governança municipal, pressió immobiliària, preservació del paisatge i límits ambientals. La Costa Brava arribava a aquell debat amb dècades de creixement acumulat i amb una evidència cada cop més difícil d’ignorar: el futur del litoral no es podia continuar decidint només a partir de la demanda turística i immobiliària.
Aquella jornada no va resoldre el futur de la Costa Brava. Però va deixar una fotografia precisa d’un moment de canvi. Palafrugell va formar part d’un intent de posar ordre, criteri i límits a una costa que feia massa temps que vivia sota pressió. El debat del 2004 no va tancar la discussió. La va tornar a posar al centre.
Bibliografia i fonts
Revista de Palafrugell, segona època, any 13, núm. 125, març de 2004, p. 3, 18 i 19. Arxiu Municipal de Palafrugell. Número consultat per documentar els antecedents del tercer Debat Costa Brava, les dates de les jornades, la projecció del documental Els límits de la Costa Brava, l’acte organitzat per Arítjol i l’Ajuntament, i les dades generals sobre l’evolució urbanística i turística de la Costa Brava.
Revista de Palafrugell, segona època, any 13, núm. 126, abril de 2004, p. 17, 18 i 19. Arxiu Municipal de Palafrugell. Número consultat per documentar la jornada de Palafrugell del Debat Costa Brava, celebrada el 19 de març de 2004 al Teatre Municipal, amb les intervencions de Manel Nadal, Lluís Medir, Robert Vergés i Jordi Sargatal, i amb el debat sobre ports, carreteres, marines seques, navegació d’esbarjo i posidònia.
Revista de Palafrugell, segona època, any 13, núm. 127, maig de 2004, p. 20. Arxiu Municipal de Palafrugell. Número consultat per documentar la lectura de les conclusions del Debat Costa Brava i la valoració crítica posterior.
Crònica d’un any 2004, 31 de desembre de 2004, p. 117. Arxiu Municipal de Palafrugell. Font consultada per documentar el balanç anual del III Debat Costa Brava a Palafrugell i la Taula pel Desenvolupament Sostenible celebrada el 29 de maig a l’Ateneu i a Can Genís.
