El 31 d’octubre de 2007, Palafrugell es va despertar amb la mort de Modest Cuixart, el pintor que havia convertit la vila en casa, taller i espai de vida. Tenia gairebé 82 anys. La notícia no va arribar de cop per a les persones més properes, perquè l’artista feia mesos que tenia la salut molt delicada després d’una caiguda greu a casa seva. Però el cop va ser profund. Cuixart era un gran nom de l’art català i, a Palafrugell, una presència quotidiana.
L’artista estava ingressat des del 12 d’agost a la residència assistida de l’Hospital de Palamós, després d’haver-se trencat el maluc. Havia estat operat i s’hi recuperava de la intervenció. El cap de setmana anterior a la seva mort, algunes amistats ja l’havien anat a veure. La Revista de Palafrugell explicava que, d’alguna manera, Cuixart havia començat a acomiadar-se.
La seva última aparició pública havia estat poc més d’un mes abans, el 25 de setembre, a l’Espai d’Art de Can Mario. Aquell dia es va inaugurar Cuixart, el desig de la forma, la seva darrera exposició en vida, comissariada per Pilar Giró. Amics i coneguts s’hi van aplegar per veure’l i assistir a la presentació d’una mostra que acabaria sent el seu últim acte públic.
La capella ardent es va obrir el mateix 31 d’octubre, a les quatre de la tarda, a la parròquia de Sant Martí. Durant aquella tarda i el matí de l’endemà, autoritats, artistes, persones del món cultural, veïns, amics i coneguts van passar per l’església per donar el condol a la seva esposa Victòria i al seu fill Joan, i per deixar missatges al llibre de condolences.
L’endemà, 1 de novembre, Sant Martí va acollir el funeral. La cerimònia va ser multitudinària. El País va parlar de més de mil persones en un comiat senzill i emotiu, amb familiars, amics, autoritats i personalitats de la cultura. La Revista de Palafrugell hi situa el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, l’expresident Jordi Pujol, l’escriptor Baltasar Porcel, el cineasta Pere Portabella, Antoni Vila Casas, Arcadi Calzada, Jordi Vilajoana, Jordi Martinoy, Miquel Sitjar i el dibuixant Óscar Nebreda, entre altres.
El funeral va ser també un retrat coral de Cuixart. Baltasar Porcel, bon amic del pintor, va intervenir en record seu. La crítica d’art Maria Lluïsa Borràs va repassar la seva vida i obra. La neboda neta de l’artista, Maria Àngels Cabré, va parlar en nom de la família. I el periodista Lluís Molinas, amic íntim de Cuixart, va llegir una carta de Sant Pau als cristians de Roma com a al·legoria de l’eternitat.
La imatge pública del pintor es va barrejar amb el record íntim. Les cròniques locals insistien en la seva senzillesa, en la proximitat amb la gent i en la seva faceta humana. Era el fundador de Dau al Set, un artista reconegut internacionalment i, alhora, l’home de les tertúlies, el veí que saludava, conversava i feia lloc a qui s’acostava.
Palafrugell va declarar tres dies de dol pel seu fill adoptiu. Cuixart havia rebut aquest nomenament el 4 de març de 2006, coincidint amb l’any del seu vuitantè aniversari.
Les banderes van onejar en senyal de dol a Can Bech i al balcó del Fraternal, un dels espais que freqüentava. Després del funeral, segons va publicar La Vanguardia, les seves restes van ser incinerades i les cendres es van dipositar en una tomba cedida per l’Ajuntament al cementiri de Palafrugell.
Modest Cuixart i Tàpies havia nascut a Barcelona el 1925. Va començar estudis de medicina, però es va decantar per la pintura i va entrar a l’Acadèmia Lliure de Pintura de Barcelona. El 1948 va fundar Dau al Set amb Joan Brossa, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats. Aquell grup va ser una de les expressions més importants de l’avantguarda catalana de postguerra.
El seu reconeixement internacional va arribar aviat. El 1959 va guanyar el primer premi de la Biennal de São Paulo. Un any després va participar en exposicions a la Tate Gallery de Londres i al Museu Guggenheim de Nova York. Després vindrien mostres en ciutats com París, Milà i Tòquio, a més de diversos premis i distincions al llarg de la seva vida, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts.
El 1971 va venir a viure a Palafrugell. Aquí va establir residència i taller. També hi va fer amistat amb Josep Pla i va entrar en una vida local que va marcar la seva última etapa. La Revista de Palafrugell i el Crònica d’un any 2007 recorden que Cuixart continuava exposant i mantenint una activitat artística intensa, amb Palafrugell com a lloc de conversa, relació i presència diària.
Aquest arrelament apareixia en molts testimonis. Frederic Suñer, ex alcalde i president de la Fundació Josep Pla, deia que Cuixart encarnava virtuts de Palafrugell i que el poble quedaria coix durant un temps. Lluís Medir, alcalde de Palafrugell, afirmava que el món i Palafrugell havien perdut un artista, un creador i un home d’avantguarda, i també una presència humana habitual en actes, converses, tertúlies i exposicions. Glòria Cruz, regidora de Cultura, deia que sense Cuixart el paisatge quotidià es transformava.
Les paraules recollides per la revista mostren un dol compartit. Joan Manuel Tresserras el definia com una figura essencial de la pintura catalana de la segona meitat del segle vint. Pere Portabella el situava com una persona clau en l’art contemporani dels anys cinquanta i seixanta. Jordi Pujol recordava el seu catalanisme i el paper de Dau al Set com una finestra cap a Europa. Tano Pisano parlava d’una personalitat important per a Catalunya i per a la pintura europea, i d’un home humà i popular.
La pèrdua tenia una dimensió artística i també domèstica. La revista recordava la taula del Fraternal on va aparèixer la portada d’El Punt que anunciava la mort de l’artista. També evocava les tardes a la Mediterrània, el seu local habitual quan era obert. Cap a les set, hi anava a mantenir tertúlies amb amics vells i nous. Quan veia entrar algú, se li il·luminava la cara i el convidava a seure. Aquest detall resumeix molt bé la imatge que Palafrugell va conservar de Cuixart: el mestre de l’avantguarda i l’home que feia conversa.
El comiat no es va tancar del tot aquell 1 de novembre. Dies més tard, el 20 de novembre, la família de Barcelona va organitzar un segon sepeli a l’església de Sant Ildefons. Alguns palafrugellencs amics de l’artista també s’hi van desplaçar per donar-li un altre adéu.
La mort de Modest Cuixart va ser una pèrdua per a l’art català. A Palafrugell es va viure com la desaparició d’una figura propera, arrelada i present. El 2007, la vila va acomiadar un dels grans creadors del país i un veí que havia fet del municipi una part essencial de la seva vida.
Bibliografia i fonts
Revista de Palafrugell, segona època, any 16, núm. 169, novembre de 2007, p. 4, 5 i 6. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Crònica d’un any 2007, 31 de desembre de 2007, p. 144, 145 i 146. Arxiu Municipal de Palafrugell.
El País, Último adiós a Modest Cuixart en Palafrugell, 2 de novembre de 2007. URL: https://elpais.com/diario/2007/11/02/catalunya/1193969254_850215.html
La Vanguardia, Unas mil personas asisten al funeral del pintor Modest Cuixart en Palafrugell, 1 de novembre de 2007. URL: https://www.lavanguardia.com/cultura/20071101/53408290063/unas-mil-personas-asisten-al-funeral-del-pintor-modest-cuixart-en-palafrugell.html
