Si ens endinsem al nucli de Cruïlles, podrem trobar-hi una explotació agrícola i ramadera familiar que vol retornar als orígens, Mas Casas, on ara per ara hi treballa la tercera generació de la família. En Salvi Casas i l’Anna Pijuan van agafar les regnes del negoci familiar l’any 2020. “Es van acumular diverses circumstàncies que van fer que ens endinséssim en aquesta aventura i construíssim un projecte comú amb en Salvi vinculat amb l’activisme mediambiental”, explica l’Anna. Tots dos van començar a treballar a la granja i a impulsar aquest projecte d’agricultura regenerativa i de la cura d’un ramat amb 110 caps.
L’agricultura regenerativa i el ramat
La voluntat del projecte és “tornar als orígens” amb l’agricultura regenerativa i el maneig holístic del ramat. L’Anna explica que aquest tipus d’agricultura es produeix quan es conserven els primers 30 centímetres de sòl que és on hi ha tots els microorganismes i nutrients necessaris perquè creixi una planta. Per això, quan han de conrear a Mas Casas no remouen la terra, ja que amb el sol i l’aigua desapareixen totes aquestes propietats.
“No utilitzem cap producte ni químic ni biològic per mantenir els conreus. Fem servir la femta dels animals a través de la pastura”, explica l’Anna. Afegeix, a més, que “cultivem diferents varietats en un mateix camp i captem la màxima aigua possible, tenint en compte que ens trobem en plena sequera”. Al Mas també hi podem trobar diversos arbres i plantes que no requereixen una gran quantitat d’aigua per sobreviure.
En definitiva, la voluntat del projecte és treballar la terra des d’un vessant respectuós cap al medi ambient, evitant els productes externs i aprofitant els recursos que proporciona la natura. Tal com explica l’Anna, aquesta agricultura regenerativa ha de conviure amb el ramat d’ovelles que hi ha al Mas, ja que és beneficiós per tots dos.
La llet i la llana de Mas Casas
Les més de 100 ovelles que hi ha a Mas Casas, a part de complir el seu rol dins de l’agricultura regenerativa, també produeixen una llet que és molt apreciada al món formatger. Tot i això, la voluntat des de Mas Casas és poder utilitzar tots els recursos que ofereix una ovella, per això en el seu catàleg de productes hi podem trobar la llana d’ovella utilitzada en diversos formats. “És una llana que permet jugar-hi i es poden fer una gran varietat de productes”, explica l’Anna. A la botiga que tenen al mateix Mas hi podem trobar coixins, jocs infantils o llana natural, entre altres, fets de llana.
Tot i això, durant els últims anys l’indústria ha considerat la llana com un residu. “La llana sempre ha estat un recurs abundant i que es regenera. Però amb l’entrada dels teixits sintètics, cap als anys 60, els ramaders no trobaven ningú que els comprés la llana”, relata l’Anna. Apunta, però, que ara estan naixent projectes que treballen aquest recurs natural i el transformen en peces de roba, catifes, peluixos, etc.
L’Anna explica que també han de sacrificar de tant en tant els mascles del ramat, “perquè ja han complert la seva funció”. D’ells n’obtenen carn i la pell que també posen a disposició dels clients evitant així que aquest producte es converteixi en residu. La llet també es un recurs que aprofiten a la granja. Per una banda, es fan productes làctics com iogurts, formatges o llet d’ovella. També s’utilitza aquesta matèria per fer sabó sòlid i cosmètica natural.
A part de vendre aquests productes i tornar a posar en valor la llana com a teixit, des de Mas Casas fan diverses activitats, per una banda, per donar a conèixer el món de l’agricultura i la ramaderia en explotacions familiars i, per l’altra, promoure una vida saludable i de millora del benestar.
Una pandèmia, una guerra i una pedregada
L’arribada a la granja per aquesta tercera generació no ha estat senzilla. En els tres anys que fa que treballen en aquest negoci, l’Anna i en Salvi han sobreviscut a una pandèmia i una pedregada històrica. “Vam agafar l’empresa el mes de gener i al març ja va venir el coronavirus. No vam tenir temps d’exposar el nostre producte”, explica l’Anna. Tot i això, ambdós propietaris van continuar treballant durant la pandèmia. “Portàvem els productes a casa de la gent i amb això hem aconseguit clients molt fidels”, reconeix la propietària. Així, el projecte va aconseguir endinsar-se en la comunitat de veïns de Cruïlles, que era un dels objectius de Mas Casas.
Amb les acaballes de la pandèmia, va arribar la Guerra d’Ucraïna, un altre cop per la granja. El preu de diversos productes que no poden fabricar, com els envasos de vidre, es va incrementar. I aquell mateix any, el 30 d’agost, va caure la històrica pedregada que va afectar La Bisbal d’Empordà i municipis veïns com Cruïlles, entre altres. Les teulades de Mas Casas encara s’han de canviar, tot i dur a terme diverses accions per retornar completament a la normalitat.
L’Anna explica que a totes aquestes problemàtiques d’aquests últims anys se li ha sumat la falta de pluja i la conseqüent sequera que estem vivint, i, a més, la burocratització que està experimentant el sector. “Omplir tots aquests formularis i papers ens limita el temps que podem dedicar a l’explotació. Mai m’havia imaginat la quantitat de papers que havia d’omplir un pagès”, reconeix l’Anna. I tot i que l’Anna ja ha treballat en el sector públic, afirma que hi ha pagesos que han de recórrer a serveis administratius per poder complir amb tots els tràmits que se’ls demana. Aquestes despeses acaben repercutint al preu final del producte del pagès local.
El futur de la pagesia
L’Anna reconeix que el futur per la pagesia i els agricultors “no és gaire engrescador”. Destaca, a més, les complicacions que tenen les generacions més joves per accedir a la terra i a zones on poder cultivar o promoure la seva activitat ramadera. Per això, l’Anna remarca que cal donar suport al sector, sobretot als joves emprenedors. “Volem pensar que el futur és el nostre model”, reconeix l’Anna.
Així, el futur, tal com explica Anna Pijuan, passa per la conscienciació dels consumidors a l’hora de comprar productes de proximitat que donin continuïtat a aquests projectes i, alhora, assegurar que l’agricultura i la ramaderia siguin sostenibles.
