7.2 C
Pals
Divendres, 3 desembre 2021
- Publicitat -

Les eleccions són una festa

Si no passa res de nou demà passat anirem a votar. I en general aquestes eleccions no son pas la festa que haurien de ser per tota la ciutadania que participa en un dels grans moviments socials que ens ofereix la  democràcia, aquell que li dona suport i la fa possible.
Potser es perquè també aquestes eleccions passen a formar part de les poques activitats col·lectives  que ens estan permeses i que per tant semblaria que posessin de manifest les que no ens ho estan.
Jo la veritat em quedo perplexa quan certs amics es queixen de que els seu fills es perdran lo millor de la joventut: els amics, les juergues, el ficar-se al llit sistemàticament a l’alba, i el despertar-se l’endemà a primera hora de la tarda. Si no es pot fer per contenir la pandèmia, mala sort, penso jo, però tenim mil substitutius a la ma.
No em refereixo als  que es lamenten de que cada cop hi ha menys classes presencials a escoles i universitats amb tota la pèrdua social i d’altres que suposa per l’alumne estudiar i rebre classes en la solitud del seu quarto i del seu ordinador. O els que enyoren mostres d’afecte, discussions interminables i col·lectives sobre política, cultura, sports i el que sigui.

El cas es, i a això em volia referir, que un cop ens arriba la ocasió de celebrar l’acte mes important de la democràcia, el que ens fa participar realment en ella donant el nostre vot a qui creiem que fa millor la feina de dirigir rel país i millorar la vida i la salut de la ciutadania, ens  surt no se ben be d’on una mena de mandra com si no hi hagés on triar i acabem donant les culpes a tots els partís carregant-los a tots del que ha fet malament un d’ell. “Tots son iguals”, diem I ens retirem desenganyats i a sobre ens lamentem de que no hi ha a qui votar com si nosaltres al seu lloc o faríem molt millor. Exagero, ja ho se, però es molt desanimant aquesta actitud tan estesa de que no val la pena animar-se perquè  amb el nostre vot sol, per estudiat i encertat que sigui, no se’n treu res.
Fa tants pocs anys que votem que a lo millor encara no hem arribat a entendre el suprem privilegi que tenim els que podem votar, igual que no hem après tampoc a demanar d’un líder i d’un partit el que s’acosta mes al que necessiten el país i la ciutadania, no pas nosaltres i els nostres negocis i interessos, només. No ens fixem seriosament en el programa que proposa el líder conformant-nos amb una promesa tant general del que  farà que ja s’hauria de donar  per segura. “Em dedicaré a lluitar contra la pandèmia”. I a defensar la cultura, i l’ensenyança, i veure que es pot fer amb els impostos. Nomes faltaria que no ho fessin tots ells, però ens haurien  de parlar mes de la seva ideologia  i com l’aplica al be comú, i oblidar-se dels defectes i errors reals o inventats dels altres líders que nomes son intents de fer-los desaparèixer.
Però el mes important es creure  en les eleccions que mostren al país i a nosaltres mateixos que per malament que vagi tot, si podem votar, tenim a les nostres mans l’eina mes poderosa per mantenir de la millor forma possible la democràcia i millorar-la atribuint-li sempre les facultats que nomes ella te per acostar-nos cada vegada mes a un mon millor i a una ciutadania millor.
I a sobre les eleccions son una festa.

Temps de lectura: 3 minuts

Més àudios