Publicitat

Ahir va ser un dia d’infart, de nervis a l’estómac, de mossegar-se les ungles o de treure el fetge per la boca. A les 10 tots pensavem que hi hauria sessió al parlament per debatre el desbloqueig de la DUI i es votaria divendres. Per sí mateix ja és difícil, però si una cosa fem bé els catalans, és complicar-nos molt la vida. Si a les 10 hi havia DUI, a les 12 hi havia eleccions i a les 17 es traslladava la decisió al parlament.

En tot plegat, hi va haver un munt de reaccions molt crítiques amb el President Puigdemont, el Govern, el PDeCat, etc… i possiblement no sigui per menys. La convocatòria electoral suposava un gibrell d’aigua freda a les aspiracions de milers de persones que ja han decidit (no sé si del tot conscients) que prefereixen rebre garrotades de l’Estat (i les que vindran a oartir d’ara pinten pitjor qu les del dia 1) que claudicar.

Ara bé, quan Puigdemont va comparèixer per traslladar la decisió al parlament, de nou la xarxa es va omplir de retrets cap als que al matí havien criticat la suposada decisió. Com sempre passa, els “llestos de la classe”, els que diuen “jo ja ho sabia”, els que donen lliçons de paciència, pragmatisme o estratègia política, apareixen de sobte per retreure’t manca de compromís o confiança. Doncs a tots aquests els dic que no és de rebut. Que milions de persones porten anys manifestant-se, patint per les seves institucions, pels seus polítics, pels seus mitjans i pels seus líders, com perquè es flirtegi amb la idea d’engegar-ho tot en orris.

No sé si la proposta Puigdemont de convocar eleccions era sincera o era una molt bona i arriscada estratègia política, però no em sembla tan descabellat que la gent s’emprenyi després de tot davant de les notícies d’ahir i sobretot, tenint en compte que en això de dir que sí però després és no, a Catalunya i al PDeCat ja hi ha algun precedent que avala aquestes pors.

Sense anar més lluny, l’únic conseller que va verbalitzar la seva disposició a anar a la presó  per la independència si feia falta, ahir a la nit va dimitir davant la possibilitat que l’empresonin.

Publicitat