En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

Ahir vam conèixer la notícia que la base Loran de l’Estartit, es podria tornar a posar a subhasta. Ho va dir la Ministra de defensa, Maria Dolores de Cospedal.

Ara bé, tenint en compte que parlem de la senyora de les “indemnizaciones en diferido” i que bo i afirmant la Ministra que ho està parlant amb l’alcalde de Torroella, Josep Maria Rufí, al torn que aquest ho ha desmentit, no m’estranyaria que fos mentida.

Tanmateix, posem-nos en el supòsit que és cert. Que la base Loran C es posa a subhasta i que l’Ajuntament de Torroella s’ho acaba quedant. Jo pregunto: Per fer-hi què? A quin cost? A Sant de què, l’Ajuntament ha de pagar a l’Estat 500.000€ per una finca que li va ser expropiada.

I això em remet als terrenys de Ràdio Liberty a la platja de Pals. La situació és la següent: El govern dels Estats Units va comprar els terrenys. Els va cedir a l’Estat i aquest, els llogava a Ràdio Liberty per un preu simbòlic. Quan Ràdio Liberty passa a millor vida, l’Estat segueix essent el propietari dels terrenys. L’Ajuntament els vol recuperar i l’Estat li diu que no. L’Ajuntament de Pals els converteix en espai protegit, però al seu torn no pot fer-hi res, perquè són de l’Estat. La Fundació mar presenta un projecte, que no es pot fer, perquè els terrenys són de l’Estat. La Fundació demana que es faci una concessió administrativa dels terrenys per poder dur a terme el projecte, però aquí ningú saps res. Total…. els terrenys, propietat de l’Estat, estan morts de riure. Els edificis abandonats i degradant-se, sense cap mesura de seguretat (la darrera vegada que hi vaig entrar, hi acampaven uns grafiters) i tot està per fer, però no sembla que tot sigui possible. Si fa o no fa, com està la base Loran, tot i que al tractar-se d’una instal·lació militar, almenys sabem clarament qui n’és el propietari.

En fi, com li vam dir un bon dia a l’alcaldessa de Pals, espavilin ràpid aquest tema, que si mai Catalunya és independent, que l’Estat no tingui aquest espai, no fos cas que fos el nostre Gibraltar o pitjor encara, el nostre Guantánamo particular.